Mites de l’amor romàntic: com influeixen en els vincles i com podem qüestionar-los

Vincles

Mites de l’amor romàntic: com influeixen en els vincles i com podem qüestionar-los

L’amor romàntic no és només un sentiment, és també un relat cultural que hem après. Aquest relat ens dicta com «hauria de ser» estimar i ens empeny cap a la idea d’un amor incondicional, exclusiu, etern i capaç de tot. Sovint, sota aquesta mirada, es normalitzen el sacrifici, la gelosia, la dependència i la renúncia a una mateixa. Des d’una perspectiva de gènere, aquests mandats no afecten tothom per igual: recauen amb més força sobre les dones i les persones LGTBI+ i poden arribar a sostenir dinàmiques de desigualtat, control i violència.

Aquest imaginari col·lectiu simplifica una realitat complexa i ens marca quins rols hem d’ocupar perquè un vincle es consideri vàlid. Ho integrem des que som petits i petites a través de la família, les amistats, les pel·lícules, les cançons, les xarxes socials o l’educació.

Revisar aquests mites no vol dir renunciar a estimar, sinó recuperar la llibertat de triar com volem fer-ho. Aquest és el punt de partida de les cartes terapèutiques de Màrez Psicologia, un recurs creat per explorar aquestes idees en un espai segur.

Algunes idees que es poden revisar

“Si m’estima, hauria de saber què necessito”

Aquesta idea fa que comunicar clar sembli un fracàs: «si ho he de demanar, ja no val». Però en qualsevol relació sexoafectiva les necessitats canvien, no es llegeixen amb el pensament i, a vegades, fins i tot es contradiuen. Poder demanar, negociar i posar paraules al que necessites no treu valor a la relació; l’enforteix.

“La gelosia és una prova d’amor”

La gelosia és una emoció que pot sorgir quan percebem una amenaça en el vincle amb la parella. Sentir-la no és negatiu ni ens converteix automàticament en persones controladores. El que realment importa és com actuem quan apareix: revisar el mòbil, limitar amistats, demanar la ubicació, criticar la manera de vestir o castigar el contacte amb altra gent són conductes de control, no proves d’amor. Establir aquest límit és essencial per evitar que, en nom de l’amor, es normalitzin el control o la violència.

“L’amor ho pot tot”

Estimar és important, però no ho arregla tot. No resol la violència, les addiccions, les incompatibilitats ni els projectes de vida oposats. Quan creiem que «l’amor ho pot tot», acabem veient els límits sans com una falta d’estima. Això fa que ens quedem esperant que l’amor canviï una realitat que només es pot transformar amb fets i presa de decisions.

“Una bona relació no hauria de tenir conflictes”

El conflicte no sempre fa mal. Quan dues persones tenen històries i prioritats diferents, és inevitable que xoquin. El que realment importa és com gestionen aquest desacord: des del respecte i la voluntat de reparar, o des de la por, l’amenaça i el silenci imposat? El límit entre un conflicte sa i un de tòxic és, precisament, la manera com es resol.

“Si s’acaba, ha fracassat”

Mesurar el valor d’un vincle només per la seva durada pot fer molt difícil reconèixer quan una relació ja no és habitable o quan els projectes han canviat. Una relació pot haver estat significativa i, alhora, acabar. També pot durar molt i fer patir. La durada és una dada; no és un veredicte sobre la qualitat.

Qüestionar mites sense jutjar-nos

És molt fàcil convertir la teoria sobre els mites en una trampa d’autoexigència: «si ja ho sé, no m’hauria de passar». Però els aprenentatges emocionals no funcionen així. No vam triar les idees amb què vam créixer, i detectar-les no les esborra d’un dia per l’altre.

En lloc de dir-nos «això està malament», ajuda més fer-nos bones preguntes: què em remou aquesta frase?, quan m’hi veig reflectida?, què perdo si no la segueixo?, de què m’intenta protegir?, què em faria falta per fer-ho diferent? Així passem de la culpa a l’autoconeixement.

Una idea pot tenir un origen cultural i, simultàniament, una funció en la nostra història personal. Integrar les dues dimensions evita reduir processos complexos a etiquetes com «soc dependent» o «tinc creences errònies».

Com poden influir en els vincles?

Els mites poden influir en què considerem una prova d’amor, quins límits ens semblen legítims, com interpretem l’autonomia, què esperem de la comunicació i com expliquem el final d’una relació. També determinen què acabem tolerant perquè ens sembla normal o inevitable.

En el dia a dia d’una relació, això es tradueix en gestos molt quotidians: sentir l’obligació de respondre a l’instant cada missatge, abandonar espais propis per evitar conflictes, interpretar un límit com un rebuig, creure que tenir dubtes vol dir no estimar prou o esperar que la parella ens prioritzi sempre per sobre de qualsevol altre vincle.

Les parelles poden acordar molta proximitat, exclusivitat o interdependència sempre que sigui una elecció lliure, compartida i revisable. El problema sorgeix quan una norma s’imposa com l’única manera legítima d’estimar, quan no admet negociació o quan serveix per justificar el dany.

Quan el llenguatge de l’amor tapa una situació de control o violència

Parlar de mites és especialment delicat quan hi ha conductes de control, intimidació o violència. En aquests casos, no n’hi ha prou amb dir que «les dues persones han après els mites de l’amor romàntic». La responsabilitat sobre una conducta violenta recau sempre en qui l’exerceix i les desigualtats de poder importen.

Treballar les creences pot ajudar a detectar què s’ha normalitzat —per exemple, «ho fa perquè m’estima», «si marxo l’estic abandonant» o «jo també en tinc part de culpa»—, però mai no ha de diluir la gravetat dels fets. Si hi ha por, amenaces, control o risc, cal prioritzar el suport especialitzat i els recursos de protecció..

Per què utilitzar cartes terapèutiques per parlar-ne?

Davant d’una pregunta abstracta com «què creus sobre l’amor?», és fàcil respondre amb tòpics o idees generals. En canvi, una frase concreta escrita en una carta activa una reacció immediata: acord, rebuig, incomoditat, una excepció o un record.

Un material de cartes pot ajudar a externalitzar la creença. La idea queda davant de la persona, no enganxada a la seva identitat. Això facilita preguntes com: qui t’ho va ensenyar?, en quin moment aquesta idea t’ha ajudat?, com canviaries la frase perquè fos més teva?, què voldries transmetre a una persona que estimes?

Les cartes terapèutiques de Màrez Psicologia estan dissenyades especialment per a l’ús professional en consulta i tallers. El seu objectiu és facilitar l’exploració, la reflexió i el diàleg, sempre com a eina de suport al criteri clínic.

Què pot aportar la teràpia a aquest treball?

La teràpia permet connectar la creença amb la història personal i amb el present. No es tracta només d’analitzar «què penso?», sinó d’explorar «què em passa quan intento actuar diferent?». És habitual que aparegui por de decebre, de quedar-se sol o sola, de semblar egoista, de perdre el vincle o de repetir ferides anteriors.

Des d’una mirada integradora, treballem el pensament, però també els límits, la regulació emocional, les experiències relacionals i el context social i de gènere de cada persona. Qüestionar mites no busca construir una relació «perfecta», sinó ampliar la mirada per poder triar com ens volem vincular, més enllà de les normes apreses.

Preguntes per començar a pensar-hi

  • Quines frases sobre l’amor recordo haver sentit sovint quan era petit/a o adolescent?
  • Quines idees defenso racionalment però em costa sostenir emocionalment?
  • Quan sento gelosia, por o inseguretat, què necessito i què acostumo a fer?
  • Quins límits em semblen legítims per als altres però egoistes quan els poso jo?
  • Què considero una “bona relació” i d’on crec que prové aquesta definició?
  • Quines parts de la meva vida vull conservar com a pròpies encara que estigui en parella?

No cal respondre-les totes ni fer-ho d’una vegada. Poden servir simplement per detectar quins llocs desperten curiositat, resistència o emoció.

Fonts consultades

  1. Bonilla-Algovia, E. & Rivas-Rivero, E (2018). Validació d’una escala de mites de l’amor romàntic en població universitària espanyola. Consultar font ↗
  2. Estudi sobre mites romàntics i conductes abusives en adolescents (PubMed, PMID 34507082). Consultar font ↗
  3. Estudi sobre creences romàntiques i violència en relacions de parella (PubMed, PMID 34065736). Consultar font ↗

Primer contacte

Posar nom a una idea pot obrir una nova conversa.

Qüestionar els mites de l’amor romàntic pot obrir converses útils sobre expectatives, límits i formes de relacionar-nos.


Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *