Treballar el trauma amb ritme, context i seguretat.
Algunes experiències continuen fent-se presents molt després d’haver passat. La teràpia pot ajudar a comprendre aquestes respostes, ampliar recursos i decidir què necessita ser treballat ara.
El que va passar importa. També importa com es va viure i què continua passant avui.
La paraula trauma pot descriure experiències que, de manera puntual o sostinguda, van superar els recursos disponibles per afrontar-les i que encara tenen efectes en el present.
Aquests efectes poden aparèixer de formes diferents: alerta intensa, evitació, desconnexió, culpa, dificultats de confiança, records intrusius o reaccions corporals difícils d’entendre. També poden estar relacionats amb experiències repetides dins de vincles o contextos significatius.
El punt de partida no és posar-te una etiqueta, sinó entendre què et passa ara, què ho activa i quina relació pot tenir amb la teva història.
Primer construïm prou base per poder-nos apropar al que pesa.
No sempre cal començar parlant del record més difícil. Regular, situar el present i recuperar marge de decisió també formen part del treball.
Entendre què passa avui i què activa les respostes de protecció.
Ampliar regulació, límits i maneres de tornar al present.
Apropar-nos al que necessita ser treballat quan hi ha prou base.
Connectar els canvis amb la vida quotidiana i els vincles actuals.
Una mirada sensible al trauma també observa recursos, vincles i context.
També observa com la persona s’ha protegit, quins recursos ja té, quines relacions l’envolten i quines condicions del present poden afavorir o dificultar el procés.
Veure com treballo →Vincle
La relació terapèutica aporta una base de col·laboració, claredat i reparació.
Cos i alerta
Les respostes corporals poden orientar sobre activació, desconnexió o necessitat de pausa.
Context
La història personal es llegeix també en relació amb els vincles, el gènere i les condicions de vida.
Dubtes habituals sobre el treball amb trauma.
No. El treball no consisteix a forçar records ni a explicar detalls abans d’estar preparat. Es decideix què abordar, quan i amb quins recursos.
No. Pots consultar perquè hi ha una experiència o unes reaccions que et generen malestar, encara que no tinguis una etiqueta diagnòstica.
No. El trauma és un àmbit de treball clínic més ampli. EMDR és un enfocament psicoterapèutic que pot formar part del procés en alguns casos.
Podem començar situant què et passa avui.
No necessites explicar tota la teva història en el primer contacte. La primera trobada serveix per orientar-nos i valorar l’encaix.