Treballar el trauma respectant el ritme, entenent el context i prioritzant la seguretat.
Algunes experiències continuen presents malgrat el pas del temps. En aquest espai t’acompanyo a entendre què passa, connectar amb el que sents i trobar recursos per treballar el que necessites ara.
El que va passar importa, però també importa el que no va passar. Posem al centre com es va viure i què continua passant avui.
La paraula trauma pot descriure experiències que, de manera puntual o sostinguda, van superar els recursos disponibles per afrontar-les i que encara tenen efectes en el present.
Aquests efectes poden aparèixer de formes diferents: alerta intensa, evitació, desconnexió, culpa, dificultats de confiança, records intrusius o reaccions corporals difícils d’entendre. També poden estar relacionats amb experiències repetides dins de vincles o contextos significatius.
El punt de partida no és posar-te una etiqueta, sinó entendre què et passa ara, què ho activa i quina relació pot tenir amb la teva història.
Primer construïm prou seguretat per poder-nos apropar al que fa mal.
No començarem a parlar del record més difícil. Primer regularem i ens situarem en el present per començar a treballar des d’un lloc segur.
Entendre què passa avui i què activa les respostes de protecció.
Ampliar regulació, límits i maneres de tornar al present.
Apropar-nos al que haurem decidit treballar des d’un lloc segur.
Connectar els canvis amb la vida quotidiana i els vincles actuals.
Una mirada sensible al trauma també observa recursos, vincles i context.
També observa com la persona s’ha protegit, quins recursos ja té, quines relacions l’envolten i quines condicions del present poden afavorir o dificultar el procés.
Veure com treballo →Vincle
La relació terapèutica aporta una base de col·laboració, claredat i reparació.
Cos i alerta
Les respostes corporals poden orientar sobre activació, desconnexió o necessitat de pausa.
Context
La història personal es llegeix també en relació amb els vincles, el gènere i les condicions de vida.
EMDR i trauma
L’EMDR és un enfocament terapèutic que ajuda a processar experiències que encara generen malestar. Treballem amb els records, les emocions, les sensacions corporals i les creences que poden haver quedat associades a aquestes experiències.
El treball amb el trauma comença per crear un espai de seguretat i confiança. No cal abordar-ho tot de cop. Es respecta el ritme de cada persona i decidim conjuntament què treballarem i quan.
L’objectiu no és esborrar el que ha passat, sinó ajudar a integrar-ho perquè deixi de condicionar en el present.
Saber-ne més sobre el trauma psicològic →Dubtes habituals sobre el treball amb trauma.
No. El treball no consisteix a forçar records ni a explicar detalls abans d’estar preparat. Es decideix què abordar, quan i amb quins recursos.
No. Pots consultar perquè hi ha una experiència o unes reaccions que et generen malestar, encara que no tinguis una etiqueta diagnòstica.
Podem començar situant què et passa avui.
No necessites explicar tota la teva història en el primer contacte. La primera trobada serveix per orientar-nos i valorar l’encaix.