Com treballo.
Treballo des d’una mirada integradora: intento entendre què passa entre el que sents, penses, fas, recordes i necessites, sense desconnectar-ho dels vincles i del context.
Primer entenem què està passant; després decidim com treballar-ho.
Integrar no és fer una mica de tot. És construir una hipòtesi de treball prou àmplia per decidir quines eines tenen sentit i quines no.
Una mateixa conducta pot tenir funcions diferents en dues persones. Evitar un conflicte pot ser por al rebuig, una estratègia apresa en una relació insegura, cansament, una manera de protegir-se d’una escalada o una combinació de factors. Per això és important no intervenir abans d’entendre mínimament què sosté el patró.
La mirada integradora posa en diàleg diferents nivells: emocions, pensaments, cos, història, vincles, context social i recursos actuals. El focus no és cobrir-los tots en cada sessió, sinó saber que cap d’ells existeix del tot aïllat.
Què passa, en la pràctica, quan comencem?
Construïm una comprensió
Les primeres sessions ajuden a situar què passa, quan apareix, què ho activa, què ho manté i què has intentat fins ara.
Definim objectius compartits
No cal que arribin perfectament formulats. Poden començar com una direcció i concretar-se a mesura que entenem millor el problema.
Cuidem el vincle
Poder fer preguntes, dir que alguna cosa no encaixa o parlar d’un desacord forma part del treball, no n’és un fracàs.
Respectem el ritme
Especialment en trauma, més intens no vol dir millor. La dosi, el moment i la capacitat de tornar al present importen.
Adaptem eines
Es poden utilitzar estratègies de regulació, exploració relacional, treball cognitiu, experiència corporal o EMDR quan estigui indicat.
Mirem el context
Família, parella, feina, gènere, condicions materials i xarxa social poden ajudar a entendre el malestar i les opcions reals.
Revisem el procés
La teràpia no ha de continuar per inèrcia. Revisem si el treball és útil, què ha canviat i què falta abans de plantejar un tancament.
Trauma, seguretat i ritme.
Quan una experiència difícil continua molt activa, el procés pot necessitar prioritzar regulació, recursos i confiança abans d’apropar-nos a records o continguts que desborden.
Veure traumaRegulació
Poder detectar quan l’activació puja massa i disposar de maneres de tornar a un marge més tolerable.
Elecció
Saber què farem, poder preguntar, aturar o revisar el treball quan alguna cosa no encaixa.
Context
Entendre que moltes respostes van tenir sentit en un moment determinat, encara que avui generin dificultats.
Una eina que pot formar part del procés quan encaixa amb el cas.
EMDR —Eye Movement Desensitization and Reprocessing— és un enfocament psicoterapèutic estructurat que es pot utilitzar en el treball amb experiències adverses o traumàtiques quan la formulació del cas i el moment del procés ho indiquen.
No és una tècnica que s’apliqui automàticament davant qualsevol experiència difícil. Abans de decidir si té sentit, valoro la situació, els recursos disponibles, el nivell d’activació, els objectius i la capacitat de mantenir una sensació suficient de seguretat durant el treball.
Compto amb formació en EMDR Nivells I i II amb Asociación EMDR España · Imaya Formación. Quan s’utilitza, l’EMDR s’integra dins d’un procés terapèutic més ampli, amb espai per preparar, revisar i adaptar el treball al ritme de cada persona.
El vincle també es revisa.
La recerca en psicoteràpia ha trobat de manera consistent una associació positiva entre l’aliança terapèutica i els resultats del tractament. Això no vol dir que el vincle expliqui tot el canvi ni que una relació amable sigui suficient.
Parlem d’acord sobre objectius i tasques, confiança suficient, sensació de col·laboració i capacitat de reparar moments de desconnexió. Per això poder dir “no ho veig així”, “això m’ha molestat” o “no sé per què estem fent això” pot ser clínicament valuós.
Llegir sobre el vincle terapèutic →“Això que estem fent t’està ajudant a entendre o moure alguna cosa?”
La teràpia no necessita una avaluació constant, però sí moments en què comprovem que la direcció continua tenint sentit.
Podem començar amb una primera conversa.
Si vols valorar si aquest tipus d’acompanyament et pot encaixar, pots reservar una primera cita o escriure’m abans per resoldre un dubte.